Festival de fi de curs 2016

Data: 2 de Juny de 2016

Imatge del programa del festival de fi de curs 2016

Imatge de la portada del programa del festival de fi de curs 2016

Dates:

  • Dijous 2 de juny: 2/4 de 7 de la tarda
  • Divendres 3 de juny: 2/4 de 7 de la tarda
  • Dissabte 4 de juny: 7 de la tarda

Recordeu que podreu adquirir més entrades per l’espectacle, una hora abans de començar, a la taquilla del vestíbul del Centre de Lectura.

Consulteu el Programa del festival de fi de curs 2016.


La ràdio i nosaltres. Nosaltres i la ràdio.

“Va ser extraordinari descobrir que la teoria que unificava l’electricitat i el magnetisme era també la teoria de la Llum.” J. C. Maxwell, matemàtic i físic.

Per moltes ones electromagnètiques que hi hagi a l’univers, i això faci possible l’existència de la ràdio, si no hi ha l’ànima d’un ésser humà insuflant-t’hi vida a un micròfon radiofònic, i la faci humana, amb tot el que té de virtuts i defectes, inseparables com la matèria i l’energia; si no té un oïdor amatent que li permeti entrar a la seva vida, la ràdio simplement no tindria sentit com a eina de comunicació.

Ara, un exercici d’imaginació. Reus, Teatre Bartrina, any 1924. Està tan ple que no hi cap ni un barret ni una pamela més. El protagonista de l’espectacle és a dalt de l’escenari, és la gran estrella del moment: un receptor radiofònic. Sembla un aparell de ciència ficció. Diuen que es podran escoltar els senyals horaris de la Torre Eiffel de París i de Nauen, a Alemanya, així com concerts emesos des de Londres i Manchester que es produiran en el mateix moment. Això sí que és màgia, ones invisibles que parlen de tan lluny!

Estem a punt de conèixer uns dels que van assistir a la primera recepció de ràdio al Teatre Bartrina d’aquell dia. Són els Collbató, ells van ser dels primers que es van permetre el luxe de comprar una ràdio per a casa seva. També coneixerem a la família Amat, aquesta, però, va haver d’estalviar durant molt de temps per a poder comprar-ne una. La ràdio es va convertir en objecte de desig col·lectiu. Hi va haver un moment, emperò, que tothom tenia el seu aparell a casa. Això va suposar un canvi en els costums i en la forma en què es rebien les notícies, i una manera d’accedir a la música i als cantants del moment sense haver d’anar al teatre. Quin munt de grans canvis en poc temps!

Aquestes dues famílies, així com els seus descendents, ens explicaran el seu esdevenir al llarg d’aquests anys acompanyats per la ràdio, aquella història o aquelles històries que ens van contar els nostres avis i àvies, pares i mares; i finalment ens reconeixerem a nosaltres mateixos en aquest guió; un guió nascut per ser narrat en forma de ball.

A manera d’apunt, hi ha un moment precís en què els ballarins i ballarines recreen el moment gloriós dels Jocs Olímpics de Barcelona a l’any 1992. Aquell any l’Escola de Dansa es va sumar a la celebració de la manera que millor ho sap fer que és ballant. Serà un bon record per reviure com tants d’altres en què tots ens sentirem, en un moment o altre, més o menys identificats amb el que tindrà lloc damunt de l’escenari.

Aquest producte de la ciència, que és la ràdio, malgrat els clarobscurs de temps dictatorials i de llibertats segrestades, és sens dubte una invenció que ha millorat la vida de la humanitat. 92 anys després d’aquell donar a conèixer la ràdio al món, som aquí al Teatre Bartrina per homenatjar, no només la invenció de la ràdio, sinó també a l’estol de persones que l’han fet possible al llarg d’aquestes dècades ja quasi centenàries. Aquells que han perseguit la llibertat i la bellesa, i també l’han creada en forma de paraula, música i emoció, tot fent-les viatjar invisiblement a través de les ones fins arribar a tots nosaltres.

Glòria Maroto Borràs



Consulteu totes les notícies